“Festa de l’Estiu 2014″

El pasado jueves 24 de julio se celebró la “Festa de l’Estiu 2014″, organizada por el Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya. La Fiesta tuvo lugar en la antigua Fábrica Damm de Barcelona y contó con la asistencia de numerosos profesionales del sector de la publicidad y relaciones públicas.

El Presidente de la Asociación, el Sr. Abancéns y el Director General, el Sr. Alfonso Pena, acudieron a la cita (en la foto junto con el Decano del “Col·legi”, el Sr. Ton del Pozo)

_MG_3309

Resumen i2p 1er semestre 2014

Después de trece trimestres disminuyendo la inversión publicitaria, en el segundo trimestre de 2014 el mercado publicitario vuelve a crecer un 4,3%.

Aumenta la ocupación publicitaria en todos los medios a excepción de la prensa.

Menos marcas activas pero con mayor inversión media por marca.

La inversión publicitaria puede aumentar un 1,8% hasta conseguir los 3,636,0 mill. de €.

Resumen i2p 1er semestre 2014

Els nostres publicitaris opinen… Philipp Fürst

Projecte de llei sobre matèria audiovisual i publicitat institucional: opinió i propostes

Reflexions inicials

Aparentment els mitjans de proximitat no es programen amb la suficient intensitat econòmica. Per què?

En la distribució d’una campanya institucional i també d’una marca privada es prioritzen bàsicament tres aspectes:

1. Adequació del mitjà a la campanya
2. Abastament
3. Cost de l’abastament

Per tal que una campanya publicitària pugui assolir els seus objectius, a part de comptar amb un contingut clar i notori, ha d’arribar al públic objectiu. Precisament l’article 24, apartat 4, fa referència a la distribució de la inversió i, per tant, a l’abastament d’una campanya institucional. Ens agradaria aportar algunes idees i suggeriments de cara a una major eficàcia de la futura llei.

Com es construeix l’abastament des d’un punt de vista tècnic?

Com més gran sigui l’audiència d’un mitjà de comunicació, més abast aconsegueix. Intentar assolir el mateix abast sumant audiències de mitjans de menor abast no seria un exercici eficient, especialment en termes de cost. Els ciutadans estan exposats a una gran quantitat de mitjans a la vegada. Sempre hi ha duplicacions entre mitjans de proximitat, entre mitjans d’audiències més massives i entre els uns i els altres, justament perquè els ciutadans no limiten el seu consum als mitjans del seu entorn pròxim. A més a més, amb la presència de gairebé tots els mitjans en l’entorn digital ha desaparegut completament la limitació de l’abast regional. Per un costat, els mitjans de proximitat amplien la seva difusió més enllà del seu àmbit d’actuació, de la mateixa manera que mitjans de major abast gràcies a la tecnologia poden segmentar el seu contingut ajustant-se a una determinada zona.

Des d’un punt de vista tècnic, si una campanya institucional de la Generalitat, per exemple, pretén arribar a la totalitat dels ciutadans de Catalunya, ho farà més ràpidament i a menor cost per impacte amb mitjans de gran audiència que no pas utilitzant mitjans de proximitat. Les empreses publicitàries especialitzades en la distribució de campanyes no poden justificar per criteris quantitatius la utilització de mitjans de proximitat per construir grans cobertures.

En moltes ocasions, el benefici dels mitjans de proximitat no està en la seva major penetració en una determinada regió. TV3, per exemple, arriba a més ciutadans d’un municipi que qualsevol mitjà de proximitat del mateix municipi. Els mitjans de proximitat no compten amb audiències exclusives i si les tenen no són suficientment rellevants en termes numèrics.

El benefici dels mitjans de proximitat està en el seu contingut, de major rellevància per l’audiència de la seva regió. La publicitat inserida en aquests suports pot beneficiar-se d’aquesta rellevància especialment si incorpora també una referència als ciutadans de la regió. Les marques de cotxes, per exemple, acostumen a afegir l’adreça del seu concessionari a la zona, per tal de convertir la inserció en informació encara més útil per aquella audiència, cosa que no podrien fer en un mitjà més massiu.

Es podria convèncer les agències de la necessitat d’utilitzar mitjans de proximitat per la suma de les seves audiències?

Els mitjans escrits de proximitat sumen entre tots audiències superiors als mitjans escrits d’àmbit autonòmic. Això ho va demostrar sobradament el Baròmetre durant els seus anys d’existència com a estudi aïllat. No obstant, el repartiment de les inversions no van experimentar grans variacions. Per què?

L’audiència d’un mitjà de proximitat no és l’únic criteri de selecció. També es té en compte el cost per impacte, la periodicitat de la publicació i el temps requerit per portar un missatge al mercat, la maquetació, la qualitat dels anuncis d’altres anunciants, etc. El mitjà també influeix en el missatge.

Per exemple, el mitjà exterior, de proximitat per excel•lència i amb audiències molt massives, no entra tampoc amb facilitat dins la selecció de mitjans utilitzats. No tots els missatges publicitaris són possibles o efectius al mitjà exterior, als mitjans escrits, a la ràdio o a la televisió. La selecció de mitjans i suports publicitaris respon també a criteris qualitatius.

Per tant, quan es parla del pes dels mitjans de proximitat al sector de la comunicació de Catalunya no es pot entendre únicament en termes d’audiència o exemplars venuts o distribuïts. La comissió assessora a la qual es fa referència a la futura llei ha de tenir en compte aspectes quantitatius i qualitatius, i seria interesant matisar aquest aspecte al redactat de l’apartat 4 de l’article 24.

Resultaria útil la llei per tot tipus de campanyes institucionals?

En la nostra opinió, la fixació d’una quota d’inversió per mitjans de proximitat resultaria útil sobretot per campanyes institucionals de la Generalitat de Catalunya. El públic objectiu d’aquestes campanyes poques vegades es limita a una zona geogràfica menor que l’autonòmica. Atès que tècnicament es podria arribar a una gran majoria dels ciutadans amb els mitjans massius sense necessitat de recórrer a mitjans de proximitat, es correria el risc de perjudicar aquesta part del sector de la comunicació.

Per altres institucions públiques l’àmbit d’actuació de les quals és menor, municipal, comarcal o provincial, la quota per mitjans de proximitat podria resultar insuficient o fins i tot perjudicial.

Un petit ajuntament acostuma a utilitzar mitjans l’audiència dels quals es limita a la població que conforma el municipi. És precisament amb aquests anunciants on els mitjans de proximitat poden oferir el seu millor potencial i contribució a l’efectivitat de les campanyes.

En cas contrari, per exemple, un ajuntament o institució pública que intentés portar a terme una promoció del municipi o la comarca més enllà dels seus propis habitants, si existís una obligació legal de destinar un percentatge a mitjans de proximitat independentment dels objectius de la campanya, la futura llei podria convertir en ineficients les inversions. La quota destinada a mitjans de proximitat ha de ser compatible amb els objectius de les campanyes.

Què proposem?

1. La quota d’inversió per mitjans de proximitat hauria de limitar-se a “campanyes institucionals que busquin principalment un abast geogràfic de la totalitat del territori català”. És precisament en aquesta tipologia de campanyes on és més fàcil minimitzar la utilització dels mitjans de proximitat.

2. Per garantir que els mitjans de proximitat ofereixin costos competitius malgrat tenir garantida la seva quota per una llei com la present, s’haurien de fixar quotes globals, anuals i no desglossades por títols. Així es deixaria espai a la lliure competència entre ells i s’evitaria un possible conflicte amb els objectius de les campanyes.

3. A la Comissió Assessora a la qual fa referència el text legal haurien de tenir presència, a part de professionals experts, les associacions professionals i empresarials del sector publicitari. Aquestes darreres agrupen totes les empreses rellevants en la distribució de campanyes institucionals.

4. Entre els criteris de valoració que utilitzi la Comissió Assessora no s’hauran d’utilitzar únicament criteris quantitatius d’audiència o difusió per justificar el pes dels mitjans de proximitat. També hauran de valorar-se criteris qualitatius.

Philipp Fürst
Vicepresident Associació Empresarial de Publicitat

Boletín de coyuntura económica 04.07.14

En el mercado interbancario del área del euro, el Euribor continúa estable, situándose este jueves, en el plazo a doce meses, en el 0,488%, el mismo nivel que el jueves anterior, con lo que la media del mes de julio se sitúa en el 0,488% (0,513% en junio).

Las ventas en grandes empresas, medidas a población constante y con series corregidas de calendario y deflactadas, registraron en mayo un avance interanual del 1,7%, inferior en 1,3 puntos al del mes anterior.

En junio, según el indicador adelantado del Índice Armonizado de Precios de Consumo de la Unión Monetaria (IPCUM), la tasa de inflación armonizada permaneció en el 0,5% del mes previo.

BOLETIN_COMPLETO_040714

Participación del Sr. Abancéns en la mesa redonda “Anorexia y Publicidad”

El pasado miércoles 11 de junio, tuvo lugar en la Sala Cotxeres del Palau Robert la Mesa Redonda sobre Anorexia y Publicidad, con la participación del presidente de la Asociación, el Sr. Abancéns.

El objetivo de esta Mesa es crear un espacio en el que publicistas y expertos en los trastornos de la conducta alimentaria puedan conversar y encontrar estrategias para reducir la incidencia actual de trastornos alimentarios y promover un modelo de belleza más saludable y cercano a la realidad los consumidores.

Fue inaugurada por el Sr. Ignacio Genovés, director general de Atención Ciudadana y Difusión de la Generalidad de Cataluña, el Sr. Alfons Conesa, director de la Agencia Catalana del Consumo, y la Sra. Helena Rakosnik, y participaron como ponentes la Sra. Cristina Carretero, psicóloga experta en trastornos de la conducta alimentaria de la Asociación Contra la Anorexia y la Bulimia, el Dr. Josep Toro, psiquiatra y profesor emérito de la Universidad de Barcelona, ​​el Sr. Toni Segarra, fundador y director de SCPF Barcelona, ​​el Sr. José Domingo Gómez, director de Autocontrol y el Sr. José Ángel Abancéns, fundador y director de AB MABA Publicidad. La Mesa fue moderada por el Sr. Francesc Escribano, periodista y productor de Minoria Absoluta. El objetivo de esta Mesa es crear un espacio en el que publicistas y expertos en los trastornos de la conducta alimentaria puedan conversar y encontrar estrategias para reducir la incidencia actual de trastornos alimentarios y promover un modelo de belleza más saludable y cercano a la realidad los consumidores.

El Dr. Josep Toro presentó, de manera clara y comprensible, la relación que existe entre el riesgo de sufrir un trastorno de la conducta alimentaria y la presencia en los medios de comunicación, entre ellos la publicidad, del actual modelo de belleza femenino, excesivamente delgado en muchas ocasiones. Los muchos y diferentes estudios que se han llevado a cabo en las últimas décadas demuestran que ante la exposición de imágenes de modelos muy delgadas y de productos “milagro” destinados a la pérdida de peso, aumenta el riesgo de sufrir un trastorno alimentario, sobre todo en la población adolescente, que es la más vulnerable a la hora de percibir y valorar su propia imagen corporal.

Tras la intervención del Dr. Josep Toro, fue el momento de que los publicistas expresaran su opinión al respecto y qué es lo que ellos creen que se podría hacer para, entre todos, conseguir favorecer una sociedad con menos presencia de trastornos de la conducta alimentaria, que hoy suponen la tercera enfermedad crónica entre la población juvenil femenina. El Sr. Toni Segarra puntualizó que la publicidad es el mensajero, que sólo es uno de los muchos medios de comunicación y que buena parte de la responsabilidad sobre cómo es la publicidad pertenece a los consumidores, que son los que determinan qué publicidad funciona y cuál no. Así pues se debería involucrar a las grandes marcas, que son las que contratan a publicistas para conseguir vender sus productos, cine, televisión, otros medios y los propios consumidores para lograr un cambio respecto al modelo de belleza actual.

El Sr. José Domingo presentó el trabajo que hacen desde Autocontrol y cómo han conseguido, durante el 2013, limitar la aparición de publicidad que pudiera favorecer malos hábitos alimentarios, especialmente entre niños y adolescentes, contribuyendo a la prevención del sobrepeso y la obesidad, problemas de salud de interés público dado el impacto tan negativo que suponen para la salud de las personas. También recordó que la publicidad supone sólo el 20% de los medios de comunicación, de manera que para poder minimizar el número de los trastornos de la conducta alimentaria sería necesario implicar también al resto de medios.

El Sr. Jose Abancéns expuso también que la publicidad es un altavoz de la sociedad y que no crea valores, sino que perpetúa los ya existentes y que las empresas contratan a las agencias de publicidad para convencer a los consumidores y que, por tanto, pueden conseguir, por ejemplo, cambiar malos hábitos. Señaló la necesidad de trabajar con ética y de no permitir cualquier acción para conseguir vender. Finalizó su discurso ofreciendo a Fundación Imagen y Autoestima, desde la Fundación de la Comunicación, una campaña publicitaria en televisión, prensa, radio y exteriores completamente gratuita para poder hacer difusión de su misión. Desde aquí queremos agradecerle esta iniciativa tan valiosa y generosa.

Por último, la Sra. Cristina Carretero presentó la campaña ResSer a los participantes y asistentes de la Mesa Redonda e inició el turno de reflexión y preguntas presentado la primera cuestión a los participantes: “¿Creen que pueden hacer algo desde su trabajo para reducir la existencia de los trastornos de la conducta alimentaria?”. La Mesa Redonda suscitó mucho interés en los asistentes y así lo expresaron participando notablemente y conversando con los tertulianos. El Sr. David Sánchez, experto en prevención de trastornos de la conducta alimentaria y profesor de la Universidad Autónoma de Barcelona, ​​el Sr. Ton del Pozo, Decano del Colegio de Publicitarios y Relaciones Públicas de Cataluña, el Sr. Ramon Guardia, vicepresidente de la ACAB y una chica joven, paciente del centro séptimo aportaron su opinión en la Mesa Redonda participando en el turno de reflexión.

taulapublicitat taulapublicitat2

Festival El Chupete

chupete1

El Festival celebra su X aniversario con una Presidenta de Honor muy especial: S.M. la Reina de España, Dña. Letizia Ortíz 

La temática elegida para la X edición es: “La tele ya no está sólo en la tele”. Niños, adolescentes y las nuevas pantallas. Un foro de reflexión para conocer y valorar lo último en televisión y comunicación infantil y adolescente así como para descubrir los nuevos desafíos y tendencias en comunicación dirigidos a este target. 

CREATIVIDAD e INNOVACIÓN en el mundo de la televisión serán las notas predominantes de esta 10ª edición del Festival. Un año más se seguirá trabajando en el cuidado y la mejora de la comunicación dirigida al público infantil y adolescente.

Conferencias, debates, coloquios, proyecciones, exposiciones y la Gran gala de entrega de Chupetes tendrán lugar en los CINES CALLAO de MADRID los días 25 y 26 de JUNIO de 2014.

Programa_El Chupete_2014

Link para la compra de las entradas para El Festival de El Chupete 2014. La entrada es válida para ambos días de El Festival: 25 y 26 de junio 2014: https://www.ticketea.com/festival-el-chupete-2014/

Más información: www.elchupete.com