Premi Mestres de la Comunicació 2017

El periodista Agustí Pons i MirEloisa Alonso San Martín, presidenta de Hill+Knowlton Strategies, i Robert Rodergas Pagès, creatiu, fundador i president de l’Asociación de Jóvenes Publicitarios Españoles (AJEP), han estat guardonats amb els Premis Mestres de la Comunicació 2017, que organitza l’Associació Empresarial de la Publicitat, la Fundació de la Comunicació (FUNDECO), el Col.legi de Publicitaris i Relacions Públiques i la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna.

Aquest reconeixement es fa en consideració als seus extraordinaris mèrits en la pràctica professional, la divulgació i la formació dels professionals del periodisme, les relacions públiques i la publicitat.

Els premis mestres de la comunicació són un reconeixement del món acadèmic i el món professional a les persones que han destacat en els sectors de la publicitat, la relacions públiques i el periodisme, no només pels seus èxits professionals, sinó pel seu esforç divulgador a l’àmbit de la formació i el seu compromís en el desenvolupament i les institucions que representen els professionals de la comunicació. Aquesta combinació d’experiència, compromís i vocació educativa els fa mereixedors del títol de Mestres de la Comunicació.

Robert Rodergas Pagès

Va ser director de publicitat de Gallina Blanca, director de l’agència Demer i més tard va fundar la seva agència, Rodergas, Barrera & Associats.

Fundador i president de l’Asocición de jóvenes publicitarios españoles, expresident del Gremi de Publicitat i fundador de Barcebona, articulista, conferenciant i professor en diferents centres d’ensenyament de publicitat i màrqueting, és autor de llibres com En l’arca no es ven i El Mar que Tinc. Deu contes de màrqueting.

Eloisa Alonso San Martín

Eloisa Alonso és consellera delegada de Hill + Knowlton Strategies a Espanya. Entra a formar part d’Hill Knowlton Strategies el 1989 en qualitat de directora i responsable de l’obertura de l’oficina de Barcelona. Una de les seves àrees de major experiència és la comunicació corporativa, especialment la comunicació en situació de crisi, i la formació de portaveus d’alts directius de companyies nacionals i internacionals. Així mateix, va ser responsable de la implementació de la Divisió especialitzada en l’àrea de la Salut. Des de la seva posició actual continua supervisant els projectes de comunicació dels principals clients. Des de l’any 2014 és vocal de la junta directiva de l’associació Dircom. Ha col·laborat amb nombroses universitats, destacant per la seva voluntat de millorar la formació de les noves generacions de professionals de les relacions públiques.

Agustí Pons i Mir

Va ser redactor d’El Noticiero Universal (1964-1976), d’Oriflama, de Destino i de l’Avui (1976-1996), on ocupava el càrrec de subdirector d’Opinió, Cultura i Espectacles. Del 1981 al 1984 va ser Cap del Gabinet de Max Cahnerconseller de Cultura en el primer govern de Jordi Pujol. És membre de l’AELC, del PEN català i del Col·legi de Periodistes de Catalunya, i col·labora a les publicacions Avui, La NacióSerra d’OrLletra de CanviEl Temps i Debat Nacionalista. El 1991 va obtenir el premi Ciutat de Barcelona de periodisme. A partir de la dècada dels noranta la seva activitat com a escriptor es va intensificar. Poc temps després guanyava el premi Joan Fuster d’assaig i el Premi Nacional d’assaig amb Deu daus, retrats literaris de deu personalitats del segle XX que havia conegut personalment. Des del 1998 va treballar a l’emissora Catalunya Cultura.

Ha elaborat, entre d’altres, biografies de referència com les dedicades a Joan TriadúPere CaldersMaria Aurèlia CapmanyNèstor LujánRaimon Noguera i Salvador Espriu. Aquesta intensa activitat com a biògraf ha anat acompanyada de la publicació de dos llibres memorialístics: Temps indòcils (2009) i Cartes a Clara (2010) on un periodista recent jubilat explica a una becària, a través de deu cartes, l’evolució del periodisme i de la societat que li ha tocat viure. A Bàrbara (2015), partir de la biografia de la minyona de la família, l’autor recrea la relació entre la burgesia barcelonina i la immigració de la dècada de 1950 a Catalunya. El 2015 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.